Ha estat un dia molt llarg, i molt maco, la Rita al principi estava desbordada, em va sorprendre quan venia ella sola amb tants mentorats, em vaig espantar una mica, pero vam saber controlar la situació, van haver-hi alguns imprevistos, com que el mentorat de l’Eli, no es va presentar, i vaig tenir que fer molts de viatges amb cotxe. Va haver-hi algun que altre malentès entre mentorats, perquè tenien alguns “piques”, la Rita, l’Annaïs i jo vam tenir que fer alguna que altre bronca, perquè hi havia certs comentaris que no podiem consentir, no podem deixar que sempre se’n surtin amb la seva i actuïn com a nens sense autonomia, sino que aprenguin que sempre hi ha diverses opcions, la bona i la dolenta, i que aprenguin que a un joc no tot es competició ni guanyar o perdre. No sempre es pot jugar el que un vol, el que vota la majoria es el que realment s’ha de fer, i encara que prefereixin una altre cosa s’ha d’acceptar.
Vam menjar allà de picnic, amb entrepans, patates aigües. A la tarda l’Annais i jo que teniem cotxe vam portar els rossinyols a casa seva.
A mi se’m va punxar la roda del cotxe, i un bon home ens va ajudar a posar-la, així que els mentorats que portava jo ( Abdel, iliasse i Majid) i jo, vam aprendre a canviar una roda de cotxe.
Vam jugar a futbol, la bomba, me llamo curro, atenció companyia, futbol xines, mocador, matar conills, pim pam “noms” inclús vam repetir alguns jocs.
Mentores: jo (evidentment), la Eli (mentora de Banyoles), Rita i Annais (mentores de Pont Major).
Rossinyols: ouafaa (Banyoles), Majid (St. Eugènia), Sokayna, Khaula, Ilham, Abdelassis, iIliasse (Pont Major).
El rossinyol ens fa jugar, aprendre i divertir!
