A l’estany hi havia molta gent entrenant-se per una competició esportiva que es portaria a terme. Vam poder veure que hi havia alguns ànecs com l’ànec collverd i el cabussó emplomallat. També observant l’estany semblava que no hi hagués final.
Vam passejar pel costat, el carril bici i vam donar la volta a l’estany vam jugar en el xarxa de parcs urbans de salut, vam passar una anella per unes coses sense tocar-la a mi em va resultar més complicat que en en Majid. Ell ho feia amb molta facilitat. Aquest de l’anella era un exercici per millorar la capacitat coordinativa i psicomotriu. Però jo no tinc remei i les mans em tremolen.
En Majid em va dir que estany amb urdú, que es la llengua que es parla fonamentalment a pakistà i India, tot i que a Pakistà es considera la llengua nacional, s’escriuria “gel” però es pronunciaria “gil”, tot i que el tipus de grafia es molt diferent.
Us adjunto una imatge d’en Majid davant de l’estany.
